La ciberseguretat ha deixat de ser un tema exclusiu d'especialistes. A Espanya ia la resta d'Europa, la digitalització avança a un ritme que moltes organitzacions no han sabut acompanyar amb defenses equivalents, i aquesta diferència ha esdevingut una oportunitat per als atacants . Ja no parlem només de grans companyies: administracions, hospitals, ports, pimes, autònoms i infraestructures essencials comparteixen un mateix risc.
Els incidents recents i les anàlisis del sector apunten en la mateixa direcció: l'amenaça creix, es professionalitza i es recolza cada cop més en eines automàtiques . La intel·ligència artificial, la interconnexió de sistemes industrials i la dependència de serveis al núvol han ampliat la superfície exposada. La resposta, coincideixen experts i organismes, passa per invertir, formar personal, aplicar normativa i millorar la coordinació publicoprivada.
Amenaces més creïbles gràcies a la intel·ligència artificial
La intel·ligència artificial ha canviat la manera d'atacar. Fa uns anys moltes estafes es detectaven amb facilitat per faltes d'ortografia, logotips mal reproduïts o missatges poc naturals . Ara és possible generar correus, missatges i fins i tot trucades o videotrucades molt creïbles, adaptades al sector i al destinatari. La IA permet traduir, imitar el to d'un directiu i clonar veu i imatge, cosa que redueix els senyals que abans delataven el frau , consolidant la IA i la ciberseguretat com a eixos centrals de la lluita digital.
El phishing continua sent la via dentrada més habitual. Arriba per correu, SMS, trucada o videoconferència i sol simular una incidència amb el compte bancari, l'accés al correu o els serveis al núvol perquè la víctima actuï amb rapidesa. A partir d'aquí podeu robar credencials, instal·lar programari maliciós o obrir la porta a un accés no autoritzat. El ransomware, que xifra sistemes i exigeix un rescat, i la suplantació didentitat de proveïdors, caps o companys de treball completen un catàleg cada vegada més variat. A l'àmbit empresarial es parla de business email compromise, frau del directiu o desviament de nòmina per descriure enganys que busquen moure diners o aconseguir informació sensible.
Les dades autonòmiques de Galícia ajuden a dimensionar el fenomen. Més del 15% de les empreses gallegues va patir algun incident de ciberseguretat el 2025. El phishing extern va ser el més freqüent, seguit de la suplantació d'identitat interna, els virus, la denegació de servei, les intrusions i el programari maliciós. La conseqüència més repetida va ser la manca de disponibilitat de serveis tecnològics , per davant de la pèrdua de productivitat i de les despeses addicionals. Són xifres que reflecteixen un problema transversal, no limitat a un tipus concret de companyia.
El teixit productiu, especialment les pimes i la indústria, al punt de mira
Les pimes són la base del teixit empresarial espanyol: representen el 99,8% de les companyies. També són un objectiu atractiu perquè, en molts casos, no compten amb personal especialitzat ni amb pressupostos amplis . En microempreses i autònoms és freqüent que el mateix dispositiu es faci servir per a la vida personal i professional, cosa que multiplica el risc. Des de CEOE, Alfredo Díez insisteix que la seguretat digital ja no és una despesa prescindible, sinó una condició per a la supervivència del negoci.
L'impacte d'un atac no només es mesura en euros. A la pèrdua econòmica se sumen el dany reputacional, la caiguda de confiança dels clients i la possible exposició de dades de tercers. Recuperar el prestigi fa temps, i cada vegada més grans empreses revisen la seguretat dels seus proveïdors abans de contractar. És perquè, una PiME que protegeix els seus sistemes guanya també competitivitat . La preparació combina persones formades, processos de verificació i mesures tècniques, partint d'una idea senzilla que resumeix Jesús Cristóbal, professor d'OBS Business School: no es tracta de creure que mai no passarà, sinó d'estar llestos per reaccionar si passa.
A l'entorn industrial, la digitalització ha portat la ciberseguretat al cor de la seguretat funcional. La nova Directiva de Maquinària, aprovada el 2023 i aplicable el 2027, introdueix requisits relacionats amb la protecció digital perquè una màquina connectada pot veure alterat el seu comportament per un accés indegut. El plantejament recorda allò que va suposar el Reial decret 1215/1997 a Espanya, encara que ara el focus s'amplia al programari ia la connectivitat. El marcatge CE exigirà treballar tres pilars: seguretat des del disseny, seguretat per defecte i cicle de vida segur. Això afecta PLC, HMI, variadors, programari, connectivitat remota i actualitzacions. Molts protocols industrials antics no xifren les comunicacions ni comproven qui envia cada ordre, així que no n'hi ha prou de col·locar un tallafocs: cal xifrar, control d'accessos, identitats i permisos ben configurats . La responsabilitat es reparteix entre fabricants, integradors i propietaris de la instal·lació.
Regulació, inversió i talent: la resposta espanyola i europea
Europa n'ha anat ampliant l'enfocament. La ciberseguretat ja no s'entén només com a protecció de xarxes i sistemes, sinó com un assumpte que toca indústria, defensa, diplomàcia, competència, drets i resiliència. El Real Instituto Elcano sosté que el model actual, centrat en infraestructures crítiques i gestió d'incidents, es queda curt davant d'un context geopolític amb actors estatals molt actius . La seva proposta passa per incorporar més coordinació amb defensa, acció exterior i intel·ligència i per equilibrar seguretat amb autonomia estratègica, competitivitat i base tecnològica. La col·laboració publicoprivada apareix com a peça clau, encara que encara retrocedeix en confiança i influència.
La inversió també va en augment. A Galícia, les empreses de deu treballadors o més van destinar més de 669 milions d'euros a seguretat TIC i 70,6 milions a sistemes d'intel·ligència artificial. Les microempreses van gastar prop de 47,4 milions en seguretat TIC i 2,3 milions a IA. A més, una de cada cinc empreses gallegues més grans compta amb especialistes TIC , i els perfils més buscats són els de dades i ciberseguretat. Al voltant del 30% declara que demanarà o preveu demanar personal especialitzat en el futur, impulsant la cerca de certificacions en ciberseguretat per millorar la qualificació. La Xunta ha reforçat la formació amb 14 cursos d´especialització en ciberseguretat IT i OT, amb 340 places per al curs 2026-2027. A Aragó, l'IFP Campus Digital ha convocat places de professorat expert per a mòduls de ciberseguretat, intel·ligència artificial, big data i transformació digital i IoT, incloent posada en producció segura, anàlisi forense informàtica i plataformes i gestió de dades a l'IoT.
La normativa actua com a palanca. NIS2 està empenyent grans empreses i els seus proveïdors a professionalitzar la gestió de riscos, el compliment i la seguretat de la informació. Cada cop més organitzacions opten per delegar aquestes responsabilitats en especialistes externs. A Galícia, Inprosec va passar en un any de dues a deu persones a la seva divisió de Seguretat de la Informació, i el grup va créixer de 48 a 65 professionals. Es demanen perfils capaços d'entendre seguretat SAP, gestió de riscos, compliment i ciberseguretat industrial. Per sectors, el comerç va concentrar el percentatge més gran d'empreses amb conseqüències després d'un incident, seguit de la construcció i la indústria. Aquesta última mereix atenció especial perquè un atac pot aturar la producció, alterar la cadena de subministrament o afectar processos físics, una cosa rellevant en automoció, alimentació, manufactura i energia. Entitats com Igape, INCIBE i INEO impulsen ajuts i acompanyament per millorar la protecció de les empreses.
Consolidació, infraestructures crítiques i serveis essencials
El mercat espanyol també es mou. Aiuken Cybersecurity, grup espanyol pertanyent al hòlding Allurity, ha adquirit 4Elitech, una firma especialitzada en ciberseguretat industrial amb presència destacada a Navarra, Aragó, La Rioja i el País Basc. L'operació reforça la seva posició en seguretat OT, infraestructures crítiques i Internet de les Coses . 4Elitech treballa amb hospitals, ports, canals i infraestructures essencials, i ha multiplicat per quatre la facturació en els últims cinc anys. Tot i que el preu no s'ha fet públic, fonts de mercat el situen al voltant dels 20 milions d'euros. Aiuken, fundada per Juan Miguel Velasco el 2012, va ser adquirida pel fons suec Trill Impact el 2022 i opera a dotze països, amb presència rellevant a Espanya, Xile, Aràbia Saudita i Dubai. Allurity compta amb 900 professionals a 18 països, i el conjunt protegeix més de mil clients corporatius.
La protecció de serveis essencials continua sent un altre front obert. En el cas de Renfe, els indicis tècnics apunten a un origen en servidors d'Adif compromesos prèviament que mantenien interconnexió amb sistemes de la companyia. L?empresa va activar els seus protocols, va aïllar els entorns afectats i va desplegar mesures extraordinàries amb suport d?especialistes independents. La investigació apunta a un accés limitat a noms i adreces de correu d'usuaris, sense evidències concloents ara com ara de divulgació pública i sense indicis d'accés a dades bancàries, financeres, mitjans de pagament o DNIs. L?incident va arribar després de setmanes d?intents continuats, detectats i bloquejats. Renfe manté certificacions i estàndards propis d'infraestructures crítiques, inversions permanents en monitorització i protecció, i col·labora amb les autoritats mentre el servei ferroviari continua operatiu.
El panorama dibuixa una ciberseguretat més transversal, més regulada i més exigent. La IA abarateix i perfecciona els atacs, mentre les empreses i administracions responen amb inversió, formació i normes . Les pimes i la indústria necessiten tancar bretxes, els serveis essencials han de reforçar-ne la vigilància i el talent especialitzat es converteix en un recurs estratègic. La consolidació del sector OT i la cooperació entre actors públics i privats marquen el camí per protegir una economia cada cop més digital.