L'ús de Bizum i altres sistemes de pagament immediat s'ha disparat a Espanya els últims anys, fins a convertir-se en una forma de pagament habitual tant entre particulars com entre petits negocis. Aquest creixement ha portat l'Agència Tributària a fer un pas més i reforçar el control fiscal sobre els pagaments digitals a partir del 2026.
Encara que per a la majoria d'usuaris el canvi no suposarà una revolució en el seu dia a dia, per a autònoms, pimes i els que reben ingressos de manera habitual per mitjans digitals sí que implica un abans i un després. Els bancs i plataformes de pagament enviaran informació periòdica a Hisenda i els petits cobraments deixaran de ser invisibles.
Què canvia el 2026 amb Bizum i els pagaments digitals
El nou marc es recolza en el Reial decret 253/2025 , que modifica el reglament de gestió i inspecció tributària i endureix les obligacions dinformació per a bancs, emissors de targetes i entitats de diners electrònics. A partir de l' 1 de gener de 2026 , aquestes entitats han de trametre a l'Agència Tributària informes mensuals amb tots els cobraments i pagaments vinculats a activitat econòmica realitzats mitjançant Bizum, targeta i altres mètodes similars.
Fins ara, les entitats financeres només estaven obligades a informar quan se superaven certs imports, com els 3.000 euros en operacions amb targeta . Amb la nova normativa, desapareix aquest llindar mínim : es controlaran totes les transaccions professionals o comercials , amb independència de la quantia.
En aquests informes es detallarà qui rep el pagament (persona física, autònom o empresa), el compte o mitjà de cobrament associat , l'import de cada operació, el sistema de pagament utilitzat (Bizum, TPV, targeta física o virtual, etc.) i, quan escaigui, les dades del comerç o terminal.
La primera remesa d'informació correspondrà als moviments de gener del 2026 i s'enviarà a Hisenda al febrer. Des de llavors, els cobraments que abans podien passar sense rastre comptable formaran part del radar habitual de l'Agència Tributària.
Operacions de Bizum i targetes que vigilarà Hisenda
En el cas concret de Bizum, es controlaran:
- Tots els cobraments professionals o comercials rebuts mitjançant Bizum, fins i tot quan siguin imports reduïts o puntuals.
- Pagaments a proveïdors o col·laboradors que es facin per Bizum i estiguin vinculats a un negoci o activitat econòmica.
- Cobraments amb targeta de crèdit, dèbit o prepagament associats a comptes d'autònoms o empreses, tant en TPV físics com en passarel·les de pagament en línia.
- Moviments a través d'altres plataformes de pagament associades al número de telèfon o al moneder electrònic, sempre que tinguin caràcter professional.
Per als usuaris particulars que usen Bizum de forma esporàdica —per exemple, per dividir un sopar o tornar un petit préstec entre amics— , la norma no persegueix un control detallat. Això no obstant, si es detecten ingressos elevats i recurrents en un mateix compte, encara que els imports unitaris siguin modestos, Hisenda pot considerar que darrere hi ha una activitat econòmica o donacions periòdiques que s'han de declarar.
També es tindran en compte els pagaments amb targeta que superin els 25.000 euros a l'any per contribuent, ja que la normativa introdueix una obligació informativa específica quan els moviments anuals amb targetes superen aquest llindar global, cosa que permet detectar nivells de despesa significatius.
Objectiu: més traçabilitat i menys economia submergida
El rerefons d'aquesta reforma és clar: l'Agència Tributària vol reduir les “zones grises” dels diners digitals i frenar l'economia submergida que s'empara en pagaments que amb prou feines deixaven rastre. L'auge de Bizum i d'altres sistemes instantanis ha canviat la manera de cobrar i pagar, i ara l'Administració busca adaptar la seva capacitat de control a aquesta realitat.
Quan disposeu d'un flux constant de dades sobre cobraments i pagaments electrònics, Hisenda podrà travessar aquesta informació amb les declaracions d'IVA, IRPF i Societats , amb els llibres comptables i amb les factures emeses. Si els números no encaixen —per exemple, si un autònom rep molts Bizum i amb prou feines declara ingressos—, la probabilitat que arribi un requeriment o una inspecció augmenta de manera notable.
Aquesta línia va d'acord amb altres mesures ja adoptades a Espanya ia la Unió Europea, com ara la limitació de l'ús d'efectiu en operacions comercials i el reforçament de les normes contra el blanqueig de capitals. L'objectiu oficial és aconseguir més transparència fiscal sense criminalitzar els usos quotidians d'aquestes eines de pagament.
En paral·lel, el reglament introdueix també obligacions informatives anuals lligades a les targetes i altres mitjans de pagament, amb excepcions per a aquells instruments el volum dels quals de càrrecs i abonaments l'any sigui relativament baix (per sota dels 25.000 euros), cosa que permet centrar el focus en perfils amb més volum de transaccions.
Bizum i els límits: què diuen les condicions d'ús
Tot i que el focus de la reforma és fiscal, no convé oblidar que Bizum ja té les seves pròpies restriccions tècniques i operatives . La plataforma fixa, entre d'altres, un import mínim de 0,50 euros i un màxim de 1.000 euros per operació , amb un topall diari de 2.000 euros i un límit aproximat de 5.000 euros al mes per usuari, a més d'un màxim de 60 operacions mensuals.
Aquestes condicions busquen mantenir un ús àgil i segur entre particulars , evitant que Bizum es converteixi en una eina per moure grans quantitats de diners de forma opaca. Tot i això, l'experiència pràctica demostra que molts petits negocis, docents particulars o professionals de serveis quotidians han adoptat Bizum com a mitjà de cobrament habitual.
És precisament en aquest terreny intermedi —pagaments petits però freqüents— on l'Agència Tributària vol guanyar visibilitat. En rebre informació mensual i detallada de bancs i plataformes, podreu detectar patrons d'activitat que abans quedaven diluïts entre milers de microtransaccions diàries.
En l'àmbit particular, l'Agència Tributària ha deixat clar que no pretén vigilar cada reemborsament entre amics , però sí que està interessada en els fluxos de diners que, per la seva freqüència o quantia agregada, puguin encaixar millor com a donacions, rendes encobertes o pagaments per serveis no declarats.
Donacions, ajuts familiars i enviaments periòdics
Un dels punts que més dubtes genera és el de les donacions familiars a través de Bizum o transferències . Situacions molt habituals, com que uns pares enviïn cada mes uns 300 euros a un fill per ajudar-lo amb el lloguer o amb altres despeses, poden adquirir rellevància fiscal amb el nou control reforçat.
Si aquests enviaments es repeteixen de forma constant i sense devolució, Hisenda pot considerar que es tracta d'una donació subjecta a l'impost sobre successions i donacions , i ja no una cosa merament anecdòtica. Fins ara molts d'aquests moviments podien passar desapercebuts; amb la nova obligació dinformació mensual, la freqüència i el patró dels ingressos estaran molt més a la vista.
Per evitar ensurts, els experts recomanen regularitzar aquests ajuts familiars per les vies previstes: declarar la donació a la comunitat autònoma corresponent —on en molts casos hi ha bonificacions importants— o formalitzar un préstec entre particulars sense interessos, amb el calendari de devolucions i comunicació a l'Agència Tributària.
El problema, per tant, no és ajudar econòmicament un fill o un familiar, sinó no documentar ni declarar adequadament aquests moviments quan assoleixen certa continuïtat o volum. La nova normativa facilitarà que l'Agència Tributària distingeixi millor entre petits enviaments ocasionals i fluxos de diners més estructurats.
El dia a dia dels autònoms: factures, llibres i Bizum
On el canvi es nota amb més claredat és en el terreny dels treballadors per compte propi i les petites empreses . Per a Hisenda, un cobrament rebut per Bizum és, des del punt de vista tributari, equivalent a un pagament amb targeta oa una transferència : forma part de la facturació del negoci i ha d'aparèixer a la seva comptabilitat i en les seves declaracions periòdiques.
De cara al 2026, s'insisteix en diverses obligacions bàsiques:
- Emetre factura per cada servei o venda cobrada per Bizum, incloent dades del client quan sigui procedent, NIF, concepte, base imposable, IVA i IRPF si és obligatori.
- Registrar aquests cobraments als llibres comptables igual que qualsevol altre ingrés, sense considerar-los una cosa “a part” pel sol fet d'arribar via mòbil.
- Incloure els imports als models fiscals trimestrals i anuals (IVA, pagaments fraccionats d'IRPF, resums anuals, etc.), respectant el règim de tributació de cada professional.
- Diferenciar els comptes personals de les professionals, de manera que els cobraments de clients no es barregin amb despeses domèstiques o moviments privats.
Aquesta separació és especialment important ara que els bancs remetran informes mensuals a Hisenda amb els cobraments professionals . Tenir Bizum vinculat a un compte d'empresa o un compte clarament destinat a l'activitat simplifica molt la tasca de demostrar a què correspon cada moviment.
A més, l'encreuament de dades entre allò declarat i el que reportin les entitats financeres serà gairebé automàtic. Si un autònom declara uns ingressos molt inferiors als que reflecteixen els cobraments acumulats per Bizum, targeta i TPV , és probable que rebi un requeriment per aclarir la situació o, en els casos més clars, una inspecció formal.
Risc de sancions: què passa si no es declara
El reforç del control no ve sol; també implica un augment del risc de sancions quan la comptabilitat no reflecteix la realitat dels cobraments. La legislació distingeix entre diferents nivells d‟infracció en funció de la gravetat i la intencionalitat.
En els supòsits menys greus, quan les quantitats omeses són reduïdes i no s'aprecia una voluntat clara d'ocultar ingressos, es parla d' infraccions lleus , que poden implicar multes de fins a milers d'euros . Si Hisenda entén que hi ha hagut ocultació rellevant o una activitat regular no declarada, es passa a infraccions greus , amb sancions que oscil·len, en termes generals, entre el 50% i el 100% de la quota defraudada.
En els casos més extrems –ingressos ocults de forma sistemàtica, ús reiterat de cobraments “en B” a través de Bizum o targeta, o volum elevat de frau– les infraccions es consideren molt greus . En aquests escenaris, la sanció pot arribar a multiplicar per 1,5 l'import deixat d'ingressar , a més dels recàrrecs, els interessos i les possibles conseqüències penals si se superen determinats llindars.
Més enllà de la multa econòmica, una inspecció derivada de desquadres entre les dades bancàries i les declaracions tributàries pot suposar regularitzacions de diversos exercicis , exigència de documentació addicional i un impacte reputacional gens menyspreable per a petits negocis i professionals.
Un canvi en la manera de mirar els pagaments digitals
El context en què s'aprova aquesta reforma és el d'una digitalització massiva dels pagaments a Espanya . Bizum ja supera els 30 milions d'usuaris, cosa que suposa al voltant del 60 % de la població, i entre els joves la penetració és encara més gran. Cada dia es fan milions d'operacions, moltes per imports petits i d'ús quotidià.
Aquest volum feia pràcticament inevitable un ajust del marc regulador . L'Agència Tributària i la Unió Europea s'alineen així amb una tendència que busca que cada cop més moviments de diners quedin documentats, es puguin rastrejar amb facilitat i sigui possible detectar incoherències entre el nivell de vida i la renda declarada.
Per al ciutadà mitjà que fa servir Bizum per pagar un sopar, compartir despeses o fer un regal ocasional, l'impacte pràctic hauria de ser limitat. No obstant això, per als que utilitzen aquests sistemes com a canal recurrent de cobrament per la seva activitat , o per a famílies que recorren de manera habitual a les transferències i Bizum per ajudar-se econòmicament, el nou escenari obliga a ser més curós.
En els propers anys, la combinació d' informes mensuals detallats, límits anuals per a targetes i més capacitat d'encreuament de dades farà que el marge per mantenir ingressos digitals fora del radar d'Hisenda sigui cada cop més reduït, i que resulti més aconsellable adaptar la gestió fiscal que intentar esquivar el control.
Amb aquest nou sistema de vigilància sobre Bizum, targetes i altres pagaments mòbils, l'Agència Tributària fa un pas definitiu cap a una fiscalització molt més fina de l'economia digital , en què la clau ja no serà tant la quantia aïllada de cada pagament com la suma, la freqüència i la coherència de tots ells amb què es declara oficialment.
