El Govern espanyol ha decidit posar ordre a l'accelerat desplegament de centres de dades que viu el país. L'allau de projectes anunciats, que multiplica per tres les previsions oficials, ha portat l'Executiu a impulsar un reial decret que establirà requisits molt exigents de sostenibilitat energètica, eficiència hídrica i sobirania digital. La norma, que ja ha iniciat el tràmit d'audiència pública per mitjà d'urgència, pretén que només els projectes més ben dissenyats i amb menys impacte ambiental aconsegueixin finalment connectar-se a la xarxa elèctrica.
La iniciativa, desenvolupada pels Ministeris per a la Transició Ecològica, Economia i Transformació Digital, respon al mandat del Reial decret llei 7/2026 i busca anticipar-se als problemes que el boom dels data centers ha causat a països com Irlanda, els Països Baixos o els Estats Units, on s'han disparat els preus de l'electricitat i s'han generat desequilibris a la xarxa. Amb aquesta regulació, Espanya pretén seleccionar els millors projectes, aquells que aportin més beneficis amb el cost ambiental i territorial més baix.
Requisits de sostenibilitat energètica i ambiental
La proposta normativa estableix que els centres de dades amb una potència superior a 1 megawatt (MW) hauran de complir amb els nivells més alts d'eficiència energètica i hídrica de l'etiquetatge europeu, que actualment està desenvolupant la Comissió Europea i l'entrada en vigor de la qual està prevista per a l'agost de 2027. Fins aleshores, es fixen els mateixos estàndards recollits a l'esborrany4 la categoria A tant en eficiència energètica com en consum daigua.
Una de les mesures més destacades és l'obligació que el 80% del consum elèctric de cada centre de dades provingui d'energies renovables de nova implantació. Això significa que cada nou megawatt consumit haurà d'anar acompanyat d'un megawatt renovable instal·lat els 18 mesos anteriors a la posada en marxa de la instal·lació, ja sigui mitjançant autoconsum o mitjançant contractes de compravenda d'energia a llarg termini (PPA). A més, aquest abastament s'haurà d'acreditar hora a hora, és a dir, que a cada hora de funcionament almenys el 80% de l'electricitat consumida haurà de ser renovable generada en aquest mateix període.
L‟objectiu d‟aquesta exigència és evitar que l‟increment de la demanda elèctrica impulsi l‟ús de gas natural per a generació elèctrica si les renovables no creixen de forma proporcional. Segons fonts governamentals, si es produeix aquest escenari es produiria un augment dels costos elèctrics per al conjunt dels consumidors, tal com està passant en altres països. Amb aquesta mesura, el Govern també busca que els centres de dades no es converteixin en un embornal de la capacitat renovable existent, sinó que contribueixin a la creació de nova generació verda.
Sobirania digital i resiliència
El projecte de reial decret també incorpora requisits vinculats a la resiliència i la sobirania digital. Els operadors dels centres de dades han d'estar establerts a la Unió Europea, i les dades, les metadades i els registres que tractin com a part de l'operació del centre han de romandre en territori comunitari. A més, es reforçarà el control sobre els accessos des de tercers països, i les instal·lacions que allotgin informació de les administracions públiques o que puguin afectar la seguretat nacional no poden subministrar aquestes dades a tercers països.
El Ministeri de Transformació Digital i Funció Pública serà l'encarregat de comprovar el compliment d'aquests requisits, la vulneració dels quals pot derivar, en última instància, a la pèrdua dels drets d'accés i connexió a la xarxa elèctrica. Tots els centres de dades, a partir d'un llindar determinat, hauran de presentar una declaració responsable que compliran aquests criteris de sobirania digital.
Accés condicionat a la xarxa elèctrica
Els projectes de centres de dades que vulguin accedir a la xarxa elèctrica hauran dacreditar el compliment de tots aquests requisits per obtenir els drets daccés i connexió. L'incompliment de les obligacions suposarà penalitzacions creixents en els imports que corresponguin en càrrecs i peatges i, en darrera instància, la pèrdua del dret d'accés mateix. Amb aquests recàrrecs es compensarà el sobrecost que l'incompliment de les obligacions d'addicionalitat i de correlació horària de consum de renovables pogués repercutir sobre el sistema i, per tant, sobre les factures d'electricitat.
Els projectes que ja es troben en tramitació tindran sis mesos per adaptar-se als nous requisits i acreditar-ne el compliment, o tres mesos si estan esperant la celebració d'un concurs d'accés a la xarxa elèctrica. En cas que les noves exigències facin inviables alguns desenvolupaments, també es preveuen clàusules de sortida que permetrien renunciar als drets d'accés i connexió sense que s'executin les garanties corresponents.
Publicació d'informació i transparència
Addicionalment, tots els centres de dades més grans de 500 quilowatts (kW) han de remetre al Ministeri per a la Transició Ecològica les dades relatives a la seva eficiència energètica i la seva sostenibilitat, d'acord amb el Reglament Delegat (UE) 2024/1364, per a la seva publicació amb caràcter anual. Els més grans d'1 MW, a més, hauran d'incloure si compleixen les millors pràctiques de la versió més recent del codi de conducta europeu sobre eficiència energètica dels centres de dades i de quina manera ho fan.
La indústria del sector ha mostrat la seva preocupació davant d'algunes de les mesures proposades. SpainDC, la patronal dels centres de dades, ha assenyalat que comparteix els objectius de sostenibilitat i sobirania digital, però adverteix que la regulació ha de ser proporcionada i alineada amb el marc europeu per evitar que Espanya es converteixi en un dels mercats més difícils per desenvolupar infraestructura digital. Ametic, per la seva banda, ha demanat que s'evitin fragmentacions al mercat únic digital.
El Govern, per part seva, defensa que la mesura no suposa una moratòria ni un fre a les inversions, sinó tot el contrari. Espanya compta amb una Estratègia d'Intel·ligència Artificial que estima uns 2,5 GW de potència de computació el 2030, que necessitarien de 3,5 GW a 4 GW de demanda elèctrica. Tot i això, les peticions i els permisos concedits per a aquest tipus d'instal·lacions superen diverses vegades aquest objectiu, i s'han atorgat més de 12 GW de drets d'accés i connexió a la xarxa elèctrica des del 2021. Amb aquesta regulació, l'Executiu pretén assegurar que els projectes que finalment es materialitzin siguin els més eficients i sostenibles, contribuint a la digitalització de l'economia ia la sobirania.
El període d'al·legacions estarà obert fins al 4 de setembre, i el Govern té previst accelerar l'aprovació del reial decret abans que s'acabi l'any. La nova planificació de la xarxa elèctrica amb horitzó 2030, actualment en fase d'estudis, serà clau per determinar quins projectes de centres de dades aconsegueixin finalment connectar-se a la xarxa i quins queden fora del sistema.
