La situació actual al Mar Roig i les tensions creixents a l'Iran han posat contra les cordes les empreses de logística i transport al nostre país. Davant d'aquest panorama tan poc encoratjador, els representants de les principals associacions del sector han concertat una cita d'urgència amb el Ministeri d'Economia, Comerç i Empresa per posar sobre la taula la necessitat de mantenir els suports econòmics extraordinaris que estan a punt d'expirar.
L'encariment dels combustibles no dóna treva i els transportistes es veuen obligats a bregar amb una estructura de costos que s'ha disparat de forma alarmant des de començament d'any. Amb el barril de cru rondant els 100 dòlars, fet que suposa un increment de més del 60% respecte al gener, la viabilitat de molts autònoms i petites empreses depèn d'un fil si no es prenen cartes a l'assumpte de manera immediata.
Un front comú davant la incertesa dels carburants
Les organitzacions Fenadismer i la patronal logística UNO han coincidit que retirar els incentius actuals el proper 30 de juny seria un error d'embalum. Segons expliquen, el conflicte al Pròxim Orient no té aspecte de solucionar-se a curt termini, per la qual cosa demanen que les mesures d'alleujament es prolonguin almenys durant un trimestre més. Aquesta certesa és vital perquè les companyies puguin planificar les seves inversions i no hagin de tancar per falta de liquiditat en un context tan volàtil.
El sector recalca que no és una petició capritxosa, sinó una resposta necessària davant una crisi que s'ha tornat estructural. La pressió sobre els marges de benefici és tan forta que la estabilitat de la cadena de subministrament nacional podria veure's compromesa. Sense aquests mecanismes de protecció, l'augment de les despeses operatives s'acabarà traslladant inevitablement al preu final dels productes i afectarà la butxaca de tots els ciutadans.
El problema dels pagaments pendents i la tresoreria
Un dels punts que més butllofes aixeca a les reunions amb el ministre Carlos Cuerpo és el retard en l'abonament de les ajudes ja aprovades. Moltes empreses encara estan esperant rebre les bonificacions de 20 cèntims per litre que es van incloure al Reial Decret-Llei de març. Aquesta demora està provocant que molts professionals hagin de recórrer a préstecs externs per poder continuar operant, cosa que augmenta el nivell d'endeutament de forma perillosa.
La manca d‟informació clara sobre quan es faran efectius aquests ingressos genera una desconfiança lògica entre els transportistes. Des de les associacions s'urgeix al Govern que agilitzi els tràmits amb la Comissió Europea, ja que la asfíxia financera de les pimes logístiques és una realitat que no pot esperar que els temps burocràtics es compleixin amb excessiva calma. És fonamental que els diners arribin com més aviat millor als que estan movent les mercaderies per les nostres carreteres.
Marc europeu i perspectives de futur
Afortunadament, no tot són traves administratives, ja que Brussel·les ha donat llum verda a un marc temporal que facilita les coses. Espanya té la possibilitat d'estendre aquests ajuts fins a desembre de 2026 sense haver de demanar permisos addicionals cada vegada, cosa que simplifica enormement el procés legal. Això permet que l'Executiu pugui reaccionar amb rapidesa si la tensió geopolítica a l'Orient Mitjà torna a donar un ensurt als mercats energètics mundials.
A més de les ajudes directes, s'està valorant l'efectivitat de les clàusules de revisió automàtica de preus als contractes de transport. Aquesta eina permet ajustar les tarifes de forma legal quan el gasoil puja per sobre d'un llindar determinat, oferint un petit pilota d'oxigen als transportistes marítims, ferroviaris i de carretera que s'enfronten a variacions de costos impossibles de preveure amb antelació.
La reunió d'aquest dimecres es presenta com una jornada decisiva per determinar si el transport espanyol comptarà amb prou suport per navegar en aquestes aigües turbulentes. La combinació de preus energètics desorbitats, retards en els cobraments de subvencions i una inestabilitat internacional que no cessa, obliga que la col·laboració entre el sector públic i privat sigui més estreta que mai per evitar una aturada a la logística que afectaria de ple la recuperació econòmica de tot el país.
