El Departament de Justícia dels Estats Units (DOJ) ha formalitzat la seva exigència que Google vengui el seu navegador web Chrome, argumentant que el gegant tecnològic ha mantingut un monopoli abusiu al mercat de cerques en línia Aquest moviment marca una fita en la lluita contra les pràctiques monopolístiques a la indústria tecnològica i podria transformar significativament el panorama digital global.
L'arrel del problema rau en el domini de Google sobre l'accés a Internet, amb Chrome com una de les principals portes d'entrada al cercador i altres serveis. Segons el DOJ, aquesta situació elimina la competència en afavorir els productes de la companyia, perjudicant tant els usuaris com els competidors que intenten fer-se un lloc al mercat.
Impacte potencial de la venda de Chrome
Chrome, reconegut com un dels navegadors més utilitzats a nivell mundial, representa un pilar fonamental a l'ecosistema de Google. Amb més del 60% de quota de mercat als Estats Units i milers de milions d'usuaris globals, la seva venda podria assolir un valor estimat de fins a 20.000 milions de dòlars. Aquest fet subratlla la importància de Chrome no només com a navegador, sinó com una eina essencial per dirigir el trànsit cap a altres productes i serveis de Google.
La venda proposada, una de les mesures més contundents en el marc del judici antimonopoli, cerca anivellar el terreny per a altres motors de cerca com Bing o DuckDuckGo. A més, el DOJ planteja restriccions que prohibeixin acords multimilionaris com el que manté amb Apple per ser el cercador predeterminat als dispositius iPhone.
Tot i això, aquesta decisió planteja una sèrie de riscos, segons Google. La companyia adverteix que la fragmentació del seu ecosistema podria comprometre la seguretat i la privadesa dels usuaris, a més de dificultar el desenvolupament de noves tecnologies, inclosa la intel·ligència artificial.
Android, també al punt de mira
L'impacte d'aquest judici no només es limita a Chrome. El sistema operatiu mòbil Android, utilitzat per gran part dels smartphones a nivell global, també és sota escrutini. Tot i que la venda d'Android no ha estat formalment exigida, el DOJ ha assenyalat que es podria convertir en una possibilitat si la companyia no implementa canvis substancials en les pràctiques.
Una possible venda dAndroid podria alterar significativament el mercat de dispositius mòbils. Els fabricants, que depenen en gran mesura d'aquest sistema operatiu, es podrien veure obligats a buscar alternatives, com ara desenvolupar els seus propis sistemes o adoptar-ne d'altres ja disponibles, com ara HarmonyOS d'Huawei. Per als desenvolupadors d'aplicacions, qualsevol alteració d'Android podria transformar l'ecosistema de desenvolupament i reduir l'oferta d'aplicacions disponibles.
Resposta de Google i controvèrsies
En un comunicat oficial, Kent Walker, director legal de Google, va qualificar les propostes del DOJ com a «una agenda intervencionista radical»Segons Walker, separar Chrome de Google no només posaria en risc projectes clau, sinó que també afectaria empreses com Mozilla, el navegador del qual Firefox depèn dels ingressos generats a través d'acords amb Google.
A més, la companyia va subratllar que aquesta mesura podria impactar negativament en el lideratge dels Estats Units a l'àmbit tecnològic, particularment en el desenvolupament d'intel·ligència artificial. Google ha assegurat que presentarà una proposta alternativa el proper mes per abordar les preocupacions del DOJ, buscant salvaguardar tant el seu model de negoci com les expectatives dels usuaris i desenvolupadors.
Un canvi global al mercat digital
El cas contra Google té paral·lelismes amb situacions prèvies, com el judici antimonopoli contra Microsoft fa més de dues dècades. En aquella ocasió, encara que inicialment es va proposar dividir la companyia, el tribunal d'apel·lacions va optar per mesures menys dràstiques, permetent a Microsoft mantenir la integritat del seu negoci.
A Europa, Google ja va enfrontar sancions significatives, inclosa una multa de 4.340 milions d'euros el 2020 per pràctiques similars. Aquestes mesures van obligar la companyia a implementar una pantalla de selecció en dispositius Android perquè els usuaris poguessin triar motors de cerca alternatius.
La venda de Chrome i les restriccions a Android, si es concreten, podrien marcar un abans i un després en la regulació tecnològica global. Els defensors d'aquesta mesura argumenten que cal per restaurar la competència, mentre que els crítics temen que representi un excés regulatori que podria dificultar la innovació.
El cas de Google reflecteix les tensions existents en un món digital cada cop més dominat per un petit grup de gegants tecnològics. La resolució d'aquest judici no només definirà el futur de Google, sinó que també farà precedents per a com les autoritats reguladores de tot el món lidien amb el poder de les grans empreses tecnològiques.