La digitalització de l'economia i l'enlairament de la intel·ligència artificial generativa impulsen una demanda sense precedents de centres de dades. S'estima que el sector requerirà una inversió global de 6,7 bilions de dòlars fins al 2030, segons coincideixen diversos informes de consultores i gestores dactius. Aquest creixement, que ronda el 22% anual, està transformant el panorama energètic i urbanístic dels països que aspiren a esdevenir hubs digitals.
A Espanya, la febre pels centres de dades no troba sostre. La capacitat instal·lada podria assolir els 4,14 gigawatts (GW) de càrrega informàtica el 2030, segons Bank of America, el que suposaria un consum elèctric de 21 teravatios-hora (TWh) al final de la dècada. A nivell europeu, se n'esperen 44,2 GW i 228 TWh, prop del 10% de la demanda total d'electricitat del continent. El Regne Unit, França, Alemanya i Espanya concentraran el 60% d'aquesta capacitat.
Inversions milionàries i capacitat en creixement
L'associació SpainDC, que agrupa els principals operadors, estima que el sector podria mobilitzar 66.900 milions d'euros fins al 2030 i generar més de 16.000 llocs de treball. Tot i això, l'accés a la xarxa elèctrica es manté com el principal coll d'ampolla. A Dublín, per exemple, els centres de dades ja consumeixen el 22% de l'electricitat del país, més que totes les llars urbanes junts, fet que ha portat a buscar alternatives al sud d'Europa, on Espanya es presenta com una opció atractiva per la seva disponibilitat energètica relativa.
Entre els projectes més destacats hi ha el campus de Microsoft a Saragossa, i el desenvolupament 'MAD01' de Ferrovial a Alcobendas, que preveu 1.000 milions i 60 MW de capacitat. La socimi Merlin Properties s'ha convertit en un actor clau: compta amb 44 MW operatius a Madrid, Barcelona i el País Basc, i preveu assolir 112 MW el segon trimestre del 2027, amb rendes anualitzades properes als 167 milions d'euros. Les seves accions s'han revalorat un 23% el 2026, impulsades per la febre inversora en intel·ligència artificial.
Merlin Properties, entre l'optimisme i la cautela
L'èxit de Merlin ha beneficiat els principals accionistes, Banco Santander i Manuel Lao, que han vist revaloritzar-se les seves participacions en més de 500 milions d'euros. No obstant això, els analistes de Jefferies han rebaixat la seva recomanació sobre la socimi a 'mantenir', alertant que el 85% dels seus 180 MW prellogats corresponen a operadors de 'neo-cloud', un segment amb una probabilitat d'impagament estimada del 42%. La firma nord-americana va retallar el preu objectiu de 17 a 16 euros per acció, cosa que va generar dubtes sobre la sostenibilitat de la pujada.
Tot i la cautela, Merlin continua endavant amb el pla d'expansió. La Fase II del projecte, amb 254 MW, avança segons el previst, i la companyia ha anunciat nous desenvolupaments a Aragó, sumant-se a la tendència de desplegament de centres de dades a Aragó. La inversió total compromesa és de 3.370 milions d'euros, dels quals ja se n'han executat 723 milions. La companyia estima que, una vegada assolit el volum previst, els centres de dades superaran en aportació els negocis de logística i centres comercials.
Reptes energètics i regulatoris
El creixement del sector no està exempt de controvèrsies. El Reial decret llei 7/2026, que obliga els centres de dades a generar energia renovable addicional equivalent al seu consum i permet suspendre l'accés a la xarxa als que incompleixin criteris d'eficiència, ha estat criticat per SpainDC. L'associació considera que introdueix una discrecionalitat incompatible amb la confiança inversora i defensa que la regulació ha de ser proporcionada i homogènia amb Europa. Bank of America assenyala que l'accés a les xarxes de subministrament elèctric és el principal condicionant que limita el ritme de desenvolupament.
El lobby del sector és intens. La indústria digital gasta 151 milions d'euros anuals a Brussel·les, amb 890 lobbistes a temps complet. A Espanya, SpainDC ha organitzat més de 150 esdeveniments en tres anys i la seva directora executiva, Begoña Villacís, va intervenir al Parlament Europeu per defensar l'essencialitat d'aquestes infraestructures. L'associació va presentar un baròmetre que atorga al sector una nota de 8,7 sobre 10, encara que reconeix que només un 11,4% dels enquestats afirma conèixer-los força, cosa que revela una paradoxa entre l'alta valoració i el desconeixement generalitzat.
La combinació d?inversions multimilionàries, reptes energètics i una regulació en desenvolupament dibuixa un panorama complex per als centres de dades a Espanya. Mentre que les grans tecnològiques i les socimis acceleren els seus plans, la necessitat de garantir un subministrament elèctric estable i una normativa clara es perfila com la clau perquè el país no perdi el tren de la digitalització. El sector, que ja mou xifres comparables a les d'infraestructures tradicionals, continuarà sent protagonista els propers anys, amb oportunitats i desafiaments a parts iguals.