Just Eat i Glovo es troben al centre d'una polèmica que posa en perill el sector del repartiment a domicili a Espanya. La disputa sorgeix després de la denúncia interposada per Just Eat contra Glovo, al·legant pràctiques de competència deslleial a causa de l'ús prolongat per part d'aquesta última de repartidors sota la figura de falsos autònoms. Aquest conflicte no sols aborda qüestions econòmiques, sinó que també aviva el debat sobre els drets laborals en aquest tipus de plataformes.
La demanda, presentada el 29 de novembre passat als Jutjats Mercantils de Barcelona, exigeix una compensació de 295 milions d'euros per danys i perjudicis. Segons Just Eat, l'estratègia de Glovo de recórrer a falsos autònoms li hauria permès estalviar-ne més 645 milions d'euros en costos laborals, atorgant-li un avantatge competitiu injust davant de competidors que han complert amb la legislació laboral vigent.
El canvi de rumb de Glovo
El cas va fer un gir inesperat quan, tot just tres dies després de la denúncia, Glovo va anunciar que abandonarà el model de falsos autònoms i començarà a contractar els seus repartidors com a treballadors en plantilla. Aquest moviment representa un canvi radical en el model de negoci de la companyia i s'aplica a totes les ciutats espanyoles on opera, més de 900, ia tots els serveis oferts a través de la plataforma.
La decisió de Glovo d'adaptar-se a un model 100% laboral no és casual. Arriba un dia abans de la compareixença del seu CEO, Óscar Pierre, als jutjats de Barcelona. Pierre està imputat en un cas penal per presumpte delicte contra els drets dels treballadors, un assumpte que ha generat una gran expectació en l'àmbit jurídic i empresarial.
Just Eat i la seva postura davant de la Llei Rider
Des de l'entrada en vigor de la Llei Rider el 2021, Just Eat ha destacat pel compliment estricte de la normativa. La companyia no només va adaptar el seu model de negoci per garantir que tots els seus repartidors fossin contractats com a empleats, sinó que a més va ser pionera a signar un conveni col·lectiu amb els principals sindicats del país. Aquest esforç per complir amb la legislació ha suposat alts costos operatius per a Just Eat, col·locant l'empresa en una situació de desavantatge davant de competidors que han continuat utilitzant models basats en falsos autònoms.
En el seu comunicat després de presentar la demanda contra Glovo, Just Eat va afirmar que “nombroses sentències han condemnat Glovo per contractar repartidors com a falsos autònoms i vulnerar la normativa de Dret Laboral” Segons l'empresa, aquest model no només afecta directament els drets. dels treballadors, sinó que també impacta de manera negativa en la competència del sector.
Repercussions econòmiques i legals per a Glovo
La transició de Glovo a un model laboral no està exempta de reptes. La companyia, propietat del gegant alemany Delivery Hero, ha acumulat multes i sancions relacionades amb el seu model de falsos autònoms que superen els 200 milions d'euros. Segons informes recents, Delivery Hero ha provisionat fins i tot 400 milions d'euros per enfrontar possibles multes i càrrecs addicionals a Europa.
A més, Glovo ha assegurat que obrirà una taula de diàleg amb els agents socials per garantir un procés de transició laboral consensuat. Aquest fòrum estarà obert no només als treballadors de Glovo, sinó també a altres operadors del sector que es vulguin adaptar a la legislació vigent.
D´altra banda, aquest cas ha encès els focus sobre la manca d´acció d´algunes plataformes per ajustar-se a normatives laborals. Mentre empreses rivals com Uber Eats van optar per models híbrids i altres, com Deliveroo, van abandonar el mercat espanyol, Glovo va continuar operant sota un esquema que ara haurà d'abandonar de manera definitiva.
La perspectiva dels treballadors i l'impacte al sector
El col·lectiu de repartidors, representat per sindicats i associacions com RidersxDerechos, ha mostrat cautela davant dels anuncis de Glovo. Tot i que celebren el canvi, exigeixen garanties de transparència en els algoritmes, la regularització de treballadors migrants i el respecte als drets d'unió sindical. A més, alguns col·lectius han assenyalat que aquest canvi arriba massa tard i després d'anys de precarització laboral.
Des del govern, la ministra de Treball, Yolanda Díaz, ha destacat aquest gir com una victòria per als drets laborals a Espanya, assenyalant que “cap empresa està per sobre de la llei”. Aquest canvi representa una fita important en la implementació de la Llei Rider, tot i que deixa interrogants sobre com afectarà el sector en conjunt.
La controvèrsia entre Just Eat i Glovo il·lustra els desafiaments d'operar en un mercat altament competitiu, alhora que subratlla la necessitat de conciliar innovació tecnològica amb respecte als drets laborals. Ara, el focus estarà posat en com les dues empreses gestionaran les implicacions legals i operatives d'aquest enfrontament, que sens dubte marcarà un abans i un després al sector del delivery a Espanya.