La intel·ligència artificial ha deixat de ser una promesa de futur per convertir-se en una realitat quotidiana a empreses i administracions. Però aquest avenç tecnològic ha comportat una pregunta que ja no admet demora: com es governa una tecnologia que aprèn, decideix i actua amb autonomia creixent? La resposta està prenent forma en dos fronts simultanis: el marc regulador europeu, que ja està en vigor, i la pugna geopolítica entre els Estats Units i la Xina per definir les regles del joc a escala mundial.
Mentre el Reglament europeu d'Intel·ligència Artificial obliga les organitzacions a demostrar que compleixen criteris de transparència, seguretat i supervisió humana, a nivell internacional han sorgit dues iniciatives que marquen camins molt diferents. D'una banda, la Xina ha impulsat la creació de l'Organització Mundial de Cooperació a Intel·ligència Artificial (WAICO), amb seu a Xangai i el suport inicial de 29 països. De l'altra, els Estats Units han llançat la Pax Silica, una aliança restringida a socis considerats «confiables» que busca controlar tota la cadena de subministrament de la IA, des dels minerals crítics fins als models fundacionals.
La regulació europea com a punt de partida
L'entrada en aplicació del Reglament europeu d'IA ha suposat un canvi de paradigma pels consells d'administració. Ja no n'hi ha prou d'experimentar amb projectes pilot; les empreses han d'integrar la governança de la IA en la gestió diària , assignant responsabilitats, documentant decisions i establint controls proporcionats al risc de cada ús. Així ho reflecteixen tant l'informe presentat pel Lab de Governança d'IA per a la Humanitat de les Nacions Unides com les orientacions de la norma ISO/IEC 42001, que ajuda a convertir els principis jurídics en processos empresarials concrets.
La clau és passar de les declaracions d'intencions a sistemes reals de gestió. No es tracta només de complir, sinó de poder demostrar el compliment davant de reguladors, clients i socis. En aquest sentit, l'experiència d'organitzacions espanyoles com DigitalES, que ha participat en l'elaboració de l'informe de les Nacions Unides, mostra que la indústria tecnològica europea ja està aportant la seva visió sobre com aplicar la governança a la pràctica.
La pugna global: WAICO davant de Pax Silica
Mentre que Europa consolida el seu model regulador i es debat el futur de l'Europa digital , l'escena internacional s'ha fragmentat en dos grans blocs. La Conferència Mundial d'Intel·ligència Artificial (WAIC) celebrada a Xangai el juliol del 2026 va ser l'escenari escollit per la Xina per llançar la WAICO, una organització intergovernamental que es presenta com un fòrum obert a tots els països, amb una atenció especial al Sud Global. El president Xi Jinping va defensar en el discurs la necessitat d'una governança basada en l'obertura, el codi obert i el benefici compartit , i va anunciar programes de formació per a 5.000 persones de països en desenvolupament en els propers cinc anys.
Davant aquesta proposta multilateral, els Estats Units han impulsat la Pax Silica, una iniciativa que agrupa països aliats al voltant de cadenes de subministrament «confiables». La Pax Silica assigna a cada soci un paper específic a la cadena de valor de la IA , des de l'extracció de liti i coure fins a la manufactura avançada de semiconductors. El sotssecretari d'Estat Jacob Helberg ha qualificat de «retrògrada» la recerca de sobirania digital per part dels països, en canvi advocant per una integració funcional sota lideratge nord-americà.
Riscos compartits i necessitat de supervisió
Tot i les diferències, tant l'enfocament europeu com les iniciatives globals coincideixen en un punt: els sistemes d'IA cada cop més autònoms requereixen mecanismes de control que vagin més enllà de les certificacions prèvies . L'informe de les Nacions Unides subratlla que la supervisió ha de ser contínua i adaptar-se al nivell d'autonomia de cada sistema, diferenciant entre accions reversibles i les que poden tenir conseqüències greus. La ciberseguretat, el possible ús maliciós de la IA i la capacitat dels models per executar tasques sense intervenció humana immediata són riscos que preocupen tant reguladors com empreses.
En aquest context, la proposta de crear un organisme internacional de proves independents per als models més avançats, plantejada pel responsable de Google DeepMind, ha trobat ressò a diversos fòrums. La idea que abans de desplegar un sistema de frontera se sotmetin a avaluacions externes guanya terreny, encara que la seva implementació depèn de la voluntat política i de la capacitat de coordinar actors públics i privats.
El paper de les empreses i la confiança com a actiu
La governança de la IA no és només una qüestió dels Estats i dels organismes internacionals. Les empreses són les que realment posen en pràctica els principis de transparència, explicabilitat i gestió de riscos . Cada implantació, cada nou cas dús, genera coneixement que permet perfeccionar els models de governança. La norma ISO 42001 s'ha convertit en una eina clau perquè les organitzacions puguin acreditar que compleixen els requisits del Reglament europeu i, alhora, generar confiança en el mercat.
La confiança, precisament, es perfila com el veritable actiu diferencial. No guanyaran necessàriament les companyies que més IA facin servir, sinó aquelles que demostrin que la utilitzen de forma responsable, auditable i segura . En un entorn on la tecnologia és cada vegada més accessible, la capacitat de respondre davant de clients, empleats i reguladors serà el que marqui la diferència.
La governança de la intel·ligència artificial avança així en múltiples fronts: el regulatori, el geopolític i l'empresarial. L'entrada en vigor del Reglament europeu ha posat el llistó alt, però el debat global continua obert. Mentre la Xina i els Estats Units competeixen per establir les institucions i els estàndards del futur, Europa aposta per un model basat en el risc i la supervisió humana. La pregunta ja no és si la IA es governarà, sinó qui ho farà i sota quines regles. La resposta, tenint en compte els esdeveniments d'aquest estiu, s'està escrivint en diversos idiomes alhora.