La intel·ligència artificial ha deixat de ser un assumpte exclusiu de laboratoris i grans tecnològiques per colar-se a l'agenda acadèmica, professional i política d'Espanya. En els propers mesos, diverses institucions han programat activitats que aborden des del biaix als mitjans fins a l'automatització de tasques turístiques o l'ensenyament d'idiomes amb eines generatives. El fil comú és la necessitat de formar criteri , no només d'aprendre a fer servir programes.
Alhora, el debat sobre com regular i supervisar aquests sistemes segueix creixent. La Unió Europea avança en l'aplicació del Reglament d'IA mentre el Govern espanyol ha presentat el Pla IA360, una estratègia que barreja seguretat, còmput i sobirania de dades. La formació apareix així com una peça clau per evitar que els biaixos històrics es reprodueixin a les màquines.
Una agenda carregada de seminaris i jornades
La Confederació Espanyola de Persones amb Discapacitat Física i Orgànica (COCEMFE) i la Facultat de Ciències de la Informació de la Universitat Complutense de Madrid organitzen la jornada 'Periodisme, discapacitat i intel·ligència artificial. El relat que hereta la màquina'. Serà el 30 de setembre del 2026, de 9:00 a 13:00, a la Sala de Conferències Luis García Berlanga, amb format presencial i streaming. La cita analitza com els estereotips i la infrarepresentació mediàtica poden acabar en les dades d'entrenament i ser amplificats pels algorismes.
La periodista, presentadora i professora Laila Jiménez conduirà un programa dividit en tres blocs. El primer, sobre el relat dels mitjans, comptarà amb José Antonio Solves, de la Universitat CEU Cardenal Herrera. El segon, centrat en la màquina, l'impartirà Adrián Moreno, especialista en ciberintel·ligència i comunicació digital. El tercer serà una taula amb periodistes especialitzats com David Martínez Menayo (Servimedia), Merche Borja (20 Minuts), Guillermo Infantes (Newtral.es), Belén Remacha (El País) i Manuel Martínez (RNE).
La jornada s'adreça a estudiants de Ciències de la Informació, periodistes en actiu i persones amb capacitat d'influència pública. S'abordaran fonts amb discapacitat, decisions de llenguatge, criteris editorials, la pressió de l'algorisme i mesures concretes a les redaccions. La inscripció és oberta i la trobada està finançada amb càrrec al 0,7 del Ministeri de Drets Socials, Consum i Agenda 2030.
Cursos per portar la IA al turisme ia les aules
A la Comunitat Valenciana, Invat.tur celebra al novembre la tercera edició del curs 'Intel·ligència Artificial aplicada a la gestió turística'. La formació és presencial i es reparteix entre Castelló, Alacant, Benidorm i València. Hi ha dos nivells: bàsic a Castelló (2, 3 i 4 de novembre) i Alacant (16, 17 i 18 de novembre); avançat a Benidorm (23, 24 i 25 de novembre) i València (30 de novembre i 1 de desembre). L'horari és de 9:30 a 12:30 i suma nou hores a cada seu.
L'objectiu és que professionals i gestors de destins aprenguin a automatitzar tasques ia crear agents d'IA amb autonomia capaços de cercar informació i respondre consultes. Perquè el resultat sigui fiable, s'insisteix a establir límits i controls. Les places són limitades i les inscripcions es gestionen a través dels formularis de cada seu, amb el correu invattur@turismecv.es com a via per resoldre dubtes.
La Universitat de València també se suma amb un seminari híbrid de Lilit Kharatian, de la Universitat de Heidelberg. Titulat 'GenAI in Language Education: From Prompting to Pedagogical Practice', se celebrarà el 8 d'octubre del 2026 a les 15:00 a la Sala de Junts de la Facultat de Filologia, Traducció i Comunicació. La sessió connecta les tècniques de prompting amb la seva aplicació real a l'aula.
El seminari forma part del Projecte d'Innovació Educativa 4420568 i del projecte AI-LANG CIGE2026/38, coordinats per Anabel Martínez Hernández, Begoña Clavel Arroitia i Lucía Bellés-Calvera. Es tractarà la planificació d'activitats, la creació i l'adaptació de materials, el suport a l'escriptura i la retroalimentació. També es reflexionarà sobre el paper docent i la competència digital en entorns intervinguts per IA. L´assistència pot ser presencial o per Zoom, amb inscripció prèvia.
Graus específics per a un mercat que no deixa de créixer
A la CAV i Navarra, l'oferta universitària s'ha ampliat amb graus específics d'intel·ligència artificial i ciència de dades. La UPV/EHU va ser pionera a nivell estatal amb el seu Grau en Intel·ligència Artificial, impartit a la Facultat d'Informàtica del campus de Gipuzkoa, a Donostia. La titulació compta amb 240 crèdits ECTS i un nombre reduït de places.
La seva formació gira al voltant de l'aprenentatge automàtic, la visió per computador, el processament del llenguatge natural, la robòtica intel·ligent i l'optimització algorísmica. A Bilbao, la Universitat de Deusto ofereix el Grau en Ciència de Dades i Intel·ligència Artificial, que combina enginyeria de programari, analítica predictiva i desplegament de models. Incorpora docència en anglès i ofereix itineraris trilingües.
A Pamplona, la Universitat Pública de Navarra compta amb el Grau en Ciència de Dades, amb un pes important de matemàtiques i estadística. Els seus continguts inclouen modelització probabilística, aprenentatge automàtic i anàlisi massiva de dades, amb aplicacions en biotecnologia, indústria i agroalimentació. A aquesta oferta s'hi afegeixen programes especialitzats de Mondragon Unibertsitatea i l'activitat de l'Institut de Ciència de les Dades i Intel·ligència Artificial (DATAI) de la Universitat de Navarra.
Un dubte habitual és què es diferencia un grau d'IA d'una Enginyeria Informàtica. Durant els primers cursos comparteixen programació i computació, però els itineraris especialitzats hi afegeixen més matemàtiques i estadística. Àlgebra lineal, càlcul, probabilitat i estadística resulten bàsics per a xarxes neuronals, deep learning i optimització. Mentre Informàtica cobreix sistemes operatius, xarxes, programari o maquinari, els graus de IA i dades se centren a entrenar models, processar llenguatge i analitzar informació.
Ètica, biaixos i regles europees
Els programes nous incorporen continguts d'ètica i governança. S'estudien l'explicabilitat dels models, la identificació i mitigació de biaixos i el Reglament Europeu d'IA, conegut com a AI Act. La jornada de COCEMFE i UCM incideix en el mateix problema : els estereotips que han estat durant dècades als mitjans poden passar als algorismes si no es corregeixen les dades i els enfocaments.
En el pla polític, el Pla IA360 presentat pel govern espanyol a la Moncloa aposta per un escut de ciberseguretat i per supervisar els models de frontera més ofensius. L?Executiu afirma que l?autoregulació no funciona i critica les barreres d?entrada que busquen consolidar monopolis. Tot i això, el pla també genera dubtes perquè assumeix categories que procedeixen de la pròpia indústria i perquè el Reglament europeu deixa la supervisió dels models de propòsit general en mans de l'Oficina Europea d'IA, no de les autoritats nacionals.
El context regulatori europeu avança amb retards. Les competències d'execució sobre models de propòsit general van entrar en vigor el 2 d'agost del 2026, però el Digital Omnibus aprovat pel Parlament el 16 de juny del 2026 i tancat pel Consell el 29 de juny va ajornar obligacions de sistemes d'alt risc. L'annex III es demora el 2 de desembre del 2027 i la IA integrada en productes regulats, el 2 d'agost del 2028 . Espanya forma part del Consell.
També hi ha sobre la taula la reforma del Reglament General de Protecció de Dades. Un esborrany filtrat per Noyb inclou un article 88 bis que empararia en l'interès legítim el tractament de dades personals en el desenvolupament o l'operació de sistemes d'IA. Això podria permetre utilitzar dades recollides durant anys sense demanar consentiment , cosa que xoca amb les advertències sobre biaixos i drets.
De l'aula a la indústria: aplicacions reals
La formació no acaba a la universitat. A la CAV i Navarra, aquests estudis es connecten amb un teixit productiu que ja aplica IA en manufactura avançada i Indústria 4.0. Hi ha projectes de manteniment predictiu, control de qualitat mitjançant visió artificial i optimització de cadenes de subministrament, amb presència en automoció i màquina-eina. L'alumnat pot apropar-se a problemes reals mitjançant pràctiques curriculars i treballs de final de grau.
La salut i la biomedicina són un altre camp daplicació. L'anàlisi d'imatges mèdiques, la bioinformàtica o el cribratge farmacològic es desenvolupen a centres com Navarrabiomed, CIMA o CIC bioGUNE. A aquest ecosistema s'hi sumen iniciatives com el Basque Artificial Intelligence Center (BAIC), la xarxa BRTA, amb Tecnalia, Vicomtech i Tekniker, i el Pol d'Innovació Digital de Navarra, amb IRIS i ADITECH. L'especialització posterior, amb màsters i doctorats industrials, guanya pes en un sector que canvia de pressa.
En turisme, el curs d'Invat.tur cerca millorar l'operativa diària d'empreses i destins. En educació d'idiomes, el seminari de la Universitat de València aborda com fer servir la IA generativa per planificar, adaptar materials i oferir retroalimentació sense perdre el criteri pedagògic. La música també apareix al debat : l'investigador Xavier Serra, de la UPF, explicarà com la IA genera cançons, imita veus, crea acompanyaments i analitza col·leccions, a més dels reptes sobre creativitat, drets i distinció entre obra humana i artificial. Després de la xerrada hi haurà un còctel i el registre es fa mitjançant un formulari.
Què mirar abans de matricular-se
A l'hora de triar, cal fixar-se en alguna cosa més que el nom del títol. L'afinitat amb les matemàtiques és important, igual que la comoditat amb la programació i la resolució de problemes. També compta amb la mida dels grups, l'accés a laboratoris i la possibilitat de participar en projectes. Els graus amb places limitades solen oferir un seguiment més proper.
L'aprenentatge no s'acaba necessàriament amb el grau. La velocitat del sector fa que l'especialització posterior tingui un pes creixent, amb màsters, programes de doctorat industrial i col·laboració amb empreses i centres tecnològics. Abans de decidir, val la pena revisar els continguts, el perfil d'estudiant que cerca cada programa i les sortides professionals.
El mapa espanyol de la IA combina jornades sobre periodisme i discapacitat, seminaris per a docents d'idiomes, cursos de gestió turística, graus universitaris a la CAV i Navarra i un pla públic que aspira a ordenar la seguretat i el còmput. La coincidència entre totes aquestes iniciatives és clara: la tecnologia avança més ràpidament que els criteris , així que la formació, la transparència i la regulació s'han convertit en el camp de batalla. Queda per veure com es tradueix aquest esforç en biaixos corregits, aules més ben preparades i decisions públiques que no depenguin només dels grans fabricants.
