S'ha acabat el marge de maniobra per al gegant tecnològic de Silicon Valley. El Tribunal de Justícia de la Unió Europea ha posat el punt final a una de les batalles legals més llargues i costoses de la història del sector digital en ratificar la multa rècord de 4.125 milions d'euros contra Google. Amb aquesta resolució, els magistrats de Luxemburg deixen clar que la companyia va abusar del seu domini amb el sistema operatiu Android per asfixiar els seus rivals i consolidar el seu propi motor de cerca.
Aquesta decisió judicial no és un fet aïllat, sinó que confirma les sospites que la Comissió Europea va posar sobre la taula ja fa uns quants anys. La sentència desestima completament l'últim recurs de cassació que havien presentat tant Google com la seva matriu, Alphabet, cosa que significa que el Tribunal de Justícia de la Unió Europea dóna la raó definitiva a l'Executiu comunitari a la seva croada per garantir un mercat tecnològic més just i obert al vell continent.
Un litigi que ha durat més duna dècada
Per entendre com hem arribat fins aquí, cal mirar enrere fins a l'any 2015, quan Brussel·les va començar a estirar la manta després de diverses denúncies de consumidors i competidors. No va ser fins al 2018 quan la llavors responsable de Competència, Margrethe Vestager, va anunciar una sanció inicial que superava els 4.340 milions d'euros, una xifra que marejava a qualsevol però que va ser lleugerament retocada a la baixa en una instància prèvia a causa de l'anul·lació de certs serrells sobre el repartiment d'ingressos publicitaris.
La decisió actual especifica que, de la quantia total que cal abonar, una part substancial que supera els 1.520 milions d'euros recau directament sobre Alfabet. Com que la societat matriu és, se li atribueix una responsabilitat solidària en les pràctiques que van dur a terme les seves filials, tancant així qualsevol possibilitat d'evitar el pagament mitjançant vericuets legals o corporatius dins de l'estructura de la multinacional nord-americana.
El mecanisme de l'abús: Search, Chrome i Play Store
La justícia ha considerat provat que l'empresa va utilitzar tàctiques poc ètiques per assegurar que els seus serveis fossin els únics protagonistes als telèfons mòbils. En concret, s'obligava els fabricants de dispositius a preinstal·lar aplicacions com Google Search i Chrome si volien tenir accés a la botiga oficial Play Store. Això deixava qualsevol altre navegador o cercador en una situació de clar desavantatge, ja que l'usuari mig poques vegades es molesta a canviar les eines que ja vénen configurades de fàbrica.
Simplement no es tractava d'oferir un bon producte, sinó de posar cadenats a l'ecosistema. En vincular l'accés a la Play Store (una eina indispensable per a qualsevol telèfon modern) amb la presència del cercador, Google s'assegurava un trànsit massiu de dades i publicitat que blindava la seva posició davant d'alternatives que, en molts casos, ni tan sols tenien l'oportunitat de ser provades pels ciutadans europeus.
Fragmentació i barreres d'entrada al mercat
Un altre dels punts calents de la sentència són els anomenats acords contra la fragmentació. Google prohibia a les marques vendre terminals que utilitzessin versions d'Android modificades o no autoritzades per ells mateixos. Si un fabricant volia continuar col·laborant amb el gegant de Silicon Valley, havia de passar per l'anella i no apostar per sistemes operatius alternatius que li poguessin fer ombra, cosa que limitava dràsticament la innovació fora del seu control directe.
El tribunal subratlla que aquestes pràctiques van generar un biaix de statu quo, és a dir, una inèrcia en el consumidor difícil de trencar. Els magistrats han estat contundents en assenyalar que al món digital no cal demostrar que s'ha expulsat totalment un competidor per confirmar un abús; només cal acreditar que s'han aixecat barreres suficients perquè als altres els resulti gairebé impossible entrar a jugar al mateix tauler amb les mateixes regles.
La reacció de la companyia davant la sentència ferma
Com es podia esperar, a les oficines de la tecnològica la notícia no ha assegut gens bé. Un portaveu oficial ha lamentada la decisió, defensant que Android ha fomentat la llibertat delecció i que han invertit milers de milions perquè el sistema sigui gratuït per a tots. Segons la seva versió, ja van fer canvis en els seus contractes l'any 2018 per complir les exigències de Brussel·les, però per a la justícia europea aquests moviments van ser insuficients o van arribar tard per compensar el dany ja causat a la competència.
Aquest episodi se suma a la segona sanció milionària que el grup rep en poc temps, després de confirmar-se també un altre pagament per afavorir el comparador de compres. El missatge que envia Luxemburg és potent i clar: les grans plataformes no poden fer servir el seu poder en un sector per colonitzar altres mercats adjacents mitjançant clàusules abusives que lliguen de peus i mans els socis comercials i, per extensió, limitin el que els usuaris poden o no triar als seus dispositius.
Aquesta resolució judicial posa el colofó a un llarg procés de supervisió que marca el camí per a futures regulacions a la Unió Europea. La confirmació que la sentència és ferma i no admet més recursos suposa un recolzament a la política antimonopoli de les institucions comunitàries, reforçant la idea que cap empresa, per molt gran que sigui la seva presència a les nostres butxaques a través del mòbil, està per sobre de les lleis de competència que regeixen al territori europeu.